8 de gener del 2017

He après...

Si miro enrere i repasso aquest 2016, molts aprenentatges importants s’han sumat i incorporat pel camí:
1330921_27265233
  • He après a escoltar el cor i tot allò que em xiuxiueja a cada moment. Des d’aquesta escolta la màgia esdevé i hi és constantment. Totes les emocions, pensaments, experiències i vincles són vehicles d’interioritat. I és important transitar-ho tot, sobretot allò profund que porto dins meu de vides i vides viscudes, per tal de poder desprendre-me’n i seguir caminant.
  • He après de la compassió en la pròpia pell, abraçant des del cor net i el que això possibilita.
  • He après que el cos parla quan no em permeto sentir i ser, quan rebutjo i em resisteixo, quan no visc. En definitiva, quan escullo el patiment.
  • He après que l’autenticitat té a veure en ser qui sóc des de la llibertat, sense por a la mirada de l’altre. Quan sóc, només i ha llibertat. L’essència no em pot ser robada, la qual cosa em fa entregar-me a la vida i confiar constantment.
    56_sunset-691848_640
  • He après a connectar-me per permetre. La connexió és el que brinda la creativitat i la vida en abundància.
  • He après que molts fils invisibles ens uneixen en el camí, que ens trobem en el moment adequat, amb les persones que cal, per fer, viure i aprendre quelcom.
  • He après a agrair i a estimar en profunditat qui sóc i què faig. Aprenc i agraeixo de totes les situacions viscudes i reconec i estimo a totes les persones que estan, han estat o estaran en el meu camí.
  • He après que totes les coses tenen el seu tempo, que a vegades cal viure en la collita i d’altres cal esperar en la sembra. Això m’ha fet abraçar cada etapa del cicle i per tant viure amb presència l’espera.
  • He après a no jutjar-me pels dons que m’han set atorgats, sinó a viure des d’ells per entregar-los amb compromís i responsabilitat.
  • He après que els judicis ens separen constantment, no hi ha ningú per sobre o per sota, tots caminem plegats. Així que, quan el judici emet dins meu, jo ja m’he sortit del meu centre i no visc des del cor.
    29_llum_sunset-174276_640
  • He après que la línia a traspassar és fina, que l’ego és llaminer, i que fàcilment et rendeixes a ell i jugues al seu joc. Però es pot jugar des de la ignorància i patint o des de l’observació conscient i somrient, i això he fet aquest 2016, ser observadora del meu caminar, riure’m de tot allò que se m’escapa però veig, sorprendre’m per tot allò nou que ha vingut i esperar amb alegria tot el que la vida em té guardat per viure a través meu.
  • He après que he crescut molt, a voltes vides senceres en setmanes,... però l’univers és infinit, i em queda infinitat de coses per aprendre, sentir, créixer, viure,... i aquesta immensitat a voltes m’espanta i m’atrau. Però tinc clar que la vida vol ser viscuda amb tots els seus matisos i la puc rebutjar o la puc acollir, és qüestió d’escollir. Si l’acullo no m’estalviaré res, però viure-la és un viatge fabulós i fascinant que no em vull perdre, així que escullo acollir la VIDA amb consciència, responsabilitat, entrega, compromís i amor.
I a més a més, durant aquest 2016 he recuperat la meva nena interior, aquella que a vegades he tingut arraconada i en canvi és la que somnia, juga, riu, creu, es manifesta, estima,... i l’he batejada amb el nom d’Aiko que significa “nena estimada”. Us la presento:

aiko

Desitjo que aquest 2017 em porti molts nous aprenentatges, plens d’experiències, vincles i vida per seguir creixent, compartint, evolucionant i transcendint.

I tu, què has après, integrat o sentit durant aquest 2016?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada