20 de gener de 2017

“Per actuar amb dignitat cal tenir valentia”

Sakyong Mipham, lama del llinatge budista Shambhala, corredor de maratons. Tinc 53 anys. Vaig néixer a l’ Casat, tinc tres filles. Encapçalo el llinatge budista Considero la humanitat bona, íntegra i digna. Hem de confiar en la nostra pròpia vàlua, però hi ha una tendència a abandonar la idea d’humanitat
20012017

“Per actuar amb dignitat cal tenir valentia”

El dubte
Encapçala el llinatge budista tibetà Shambhala que va heretar del seu pare i mestre, una comunitat global de més de 200 centres de meditació els ensenyaments dels quals es basen en la contemplació i el nodriment de la bondat fonamental que habita en cada ésser humà, una suma que ens encamina cap a una societat il·luminada. Reencarnació de Mipham el Gran, també és corredor de maratons i té diversos llibres publicats. Ediciones La Llave ha traduït Correr y meditar, ensenyaments per entrenar el cos i la ment, i El , basat enels diàlegs espirituals que pare i fill van mantenir sobre la bondat fonamental i la possibilitat d’aconseguir una societat il·luminada i com el fill vadissipant els seus dubtes.

Vostè ha crescut a l’ombra del pare?
El meu pare, Chögyam Trungpa Rimpoché, va ser un cèlebre mestre tibetà, erudit i governant.
Custodi dels ensenyaments més sagrats.
...I més antics. Era clarivident, va predir la ­caiguda del Tibet, la qual cosa li va permetre preparar la fugida de centenars de persones. Travessant l’ Himàlaia va tenir la visió de crear una societat humana il·luminada que donés pas a una xarxa de saviesa i bondat.
No deu ser fàcil estar a la seva altura.
Teníem una potent connexió, érem amics molt íntims.
Vostè també creu en la possibilitat d’una societat il·luminada?
Si podem confiar en la nostra pròpia bondat, aquesta il·luminarà la nostra vida, les nostres llars, llocs de treball, hospitals, escoles, polítics..., i tota la societat.
Sembla utòpic.
Tota persona vol ser respectada, estimada i cuidada. Els conflictes i la violència neixen quan dues persones no es reconeixen.
Persones que han estat cuidades i estimades només pensen en elles mateixes.
Necessiten introspecció. En aquell moment aparentment insignificant en què sentim la nostra pròpia bondat, té lloc un moviment ­sísmic.
Quin és el principi fonamental de la filosofia Shambhala?
Per actuar amb dignitat cal tenir valentia, viure en el desafiament, però les persones temem i dubtem.
La covardia és producte del dubte?
Sí. Els covards s’oculten darrere de la negativitat que escampen al seu pas. Vivim immersos en continus desafiaments externs i interns. Ens debatem entre el dubte i la confiança.
Confiança és una paraula molt gran.
Es tracta de conquerir una ment prou relaxada per confiar en l’il·limitat de la seva saviesa i compassió inherents.
Difícil creure-s’ho si mires al teu voltant...
Podem riure amb equanimitat de quant ens esforcem a intentar mantenir les nostres presses i baralles. En lloc de queixar-nos podem riure i oferir paraules amables. Tot el que ens surt al pas és una oportunitat per triar la confiança.
Confiança en un mateix?
Sí. Però quan ens sembla que som deficients ens maltractem, i després maltractem d’altres de la mateixa manera. Si això es prolonga en el temps l’estat depressiu i agressiu es converteix en la norma.
...I anem clavant morrades.
Si confiem en la nostra pròpia vàlua, la ment té més fortalesa, flexibilitat, intel·ligència i magnanimitat respecte als seus propis sentiments i opinions. Ens hem d’oblidar de la preocupant sensació que som culpables d’algun tipus d’error fonamental.
Això sustenta la nostra cultura.
Apreciar on ens trobem ara mateix és un antídot contra la depressió el resultat del qual és l’alegria. Animar-se i estar alegre estabilitza la confiança. Necessitem compassió i connexió perquè la societat sigui saludable.
Tal com és dins és fora.
Exacte. El problema és que la influència de la societat és omnipresent i som incapaços de distingir els nostres propis valors i pensaments. Repetim el socialment acceptat.
Cal qüestionar?
Cal deixar anar pensaments i emocions, és a dir: deixar d’aferrar-se. Meditar sobre això, i després sortir al carrer amb un objectiu: ser amable.
Què és l’amabilitat?
És una energia que et permet sentir l’altre com una cosa teva. Ningú no sap el que passarà en la vida, hi estem junts plens de por i esperança. Amabilitat és reconèixer la vulnerabilitat pròpia i aliena.
Ser valent davant la incertesa.
La covardia és com estar congelat, no deixar que flueixi l’energia. La valentia sempre mirarà el potencial de les coses. Cal estar obert al que passi en el moment, viure en la immediatesa amb fortalesa i sensibilitat.
I la tendresa?
És aquí dins, hi hem de connectar, amb el no saber, amb la vulnerabilitat, amb la teva pròpia solitud. Si no ho fas, t’endureixes i deixes de sentir la vida. Tendresa vol dir sentir.
Una societat il·luminada, comença en un o en dos?
En dos, però cadascuna de les persones parteix del seu propi valor.
Les relacions són l’aspecte més difícil.
Però la felicitat està precisament en la connexió amb els altres. El problema és que ens dediquem a lluitar contra nosaltres mateixos; entretinguts amb qui volem ser, no sabem qui som. Cal apreciar en comptes de conquerir. Si la felicitat és un objectiu, no succeeix.
Aquesta claredat és esmunyedissa.
Quan em sentia desconcertat, el meu pare em deia: “Simplifica. Treballa en el moment, senzillament i adequadament, amb molta sinceritat. Sigues qui ets profundament. Així el que és simple pot comprendre el que és complicat.
...
Cada moment té la seva energia, o se’ns emporta o la conduïm. De vegades el meu pare m’agafava de la mà i em deia: “Siguem”. Així em mostrava que si podem sentir, llavors podem simplement ser.

17 de gener de 2017

Viure des de l'essència

A vegades la vida, sàvia com és, et truca a la porta i et regala experiències compartides plenes de sentit i profunditat.

Fa uns dies la meva bona amiga Núria va donar el meu telèfon a un grup d’amics que es troben sovint per profunditzar en diferents temes i créixer plegats. Enguany buscaven a algú que els acompanyés durant un cap de setmana en la descoberta dels seus irrenunciables personals.

Ha estat un repte i un plaer preparar la formació “Viure des de l’essència”, on junts hem pogut reflexionar de moltes coses i on hem experimentat i permès que la vida fos en aquest espai temps.

170117_viure essenciaII

Núria, Enric, Roger, Marc, Jordi, Josep i Tomàs us vull agrair des del fons del meu COR aquesta trobada i tot el que en ella s’ha revelat en mi: una porta oberta i nova s’ha obert :-), mil gràcies!!!

No crec en les casualitats, sinó en les sincronicitats i els fils invisibles que ens uneixen durant el camí, crec en el sentiment profund que se sent quan dues ànimes es reconeixen: gràcies infinites per portar-lo al costat de casa, per compartir la vostra essència i per permetre que aquest “veure’ns” ens hagi apropat un xic més a qui som: espurnes de llum divines plenes d’amor expandint-se pel món.

Fins ben aviat i una forta abraçada,
Roser

8 de gener de 2017

He après...

Si miro enrere i repasso aquest 2016, molts aprenentatges importants s’han sumat i incorporat pel camí:
1330921_27265233
  • He après a escoltar el cor i tot allò que em xiuxiueja a cada moment. Des d’aquesta escolta la màgia esdevé i hi és constantment. Totes les emocions, pensaments, experiències i vincles són vehicles d’interioritat. I és important transitar-ho tot, sobretot allò profund que porto dins meu de vides i vides viscudes, per tal de poder desprendre-me’n i seguir caminant.
  • He après de la compassió en la pròpia pell, abraçant des del cor net i el que això possibilita.
  • He après que el cos parla quan no em permeto sentir i ser, quan rebutjo i em resisteixo, quan no visc. En definitiva, quan escullo el patiment.
  • He après que l’autenticitat té a veure en ser qui sóc des de la llibertat, sense por a la mirada de l’altre. Quan sóc, només i ha llibertat. L’essència no em pot ser robada, la qual cosa em fa entregar-me a la vida i confiar constantment.
    56_sunset-691848_640
  • He après a connectar-me per permetre. La connexió és el que brinda la creativitat i la vida en abundància.
  • He après que molts fils invisibles ens uneixen en el camí, que ens trobem en el moment adequat, amb les persones que cal, per fer, viure i aprendre quelcom.
  • He après a agrair i a estimar en profunditat qui sóc i què faig. Aprenc i agraeixo de totes les situacions viscudes i reconec i estimo a totes les persones que estan, han estat o estaran en el meu camí.
  • He après que totes les coses tenen el seu tempo, que a vegades cal viure en la collita i d’altres cal esperar en la sembra. Això m’ha fet abraçar cada etapa del cicle i per tant viure amb presència l’espera.
  • He après a no jutjar-me pels dons que m’han set atorgats, sinó a viure des d’ells per entregar-los amb compromís i responsabilitat.
  • He après que els judicis ens separen constantment, no hi ha ningú per sobre o per sota, tots caminem plegats. Així que, quan el judici emet dins meu, jo ja m’he sortit del meu centre i no visc des del cor.
    29_llum_sunset-174276_640
  • He après que la línia a traspassar és fina, que l’ego és llaminer, i que fàcilment et rendeixes a ell i jugues al seu joc. Però es pot jugar des de la ignorància i patint o des de l’observació conscient i somrient, i això he fet aquest 2016, ser observadora del meu caminar, riure’m de tot allò que se m’escapa però veig, sorprendre’m per tot allò nou que ha vingut i esperar amb alegria tot el que la vida em té guardat per viure a través meu.
  • He après que he crescut molt, a voltes vides senceres en setmanes,... però l’univers és infinit, i em queda infinitat de coses per aprendre, sentir, créixer, viure,... i aquesta immensitat a voltes m’espanta i m’atrau. Però tinc clar que la vida vol ser viscuda amb tots els seus matisos i la puc rebutjar o la puc acollir, és qüestió d’escollir. Si l’acullo no m’estalviaré res, però viure-la és un viatge fabulós i fascinant que no em vull perdre, així que escullo acollir la VIDA amb consciència, responsabilitat, entrega, compromís i amor.
I a més a més, durant aquest 2016 he recuperat la meva nena interior, aquella que a vegades he tingut arraconada i en canvi és la que somnia, juga, riu, creu, es manifesta, estima,... i l’he batejada amb el nom d’Aiko que significa “nena estimada”. Us la presento:

aiko

Desitjo que aquest 2017 em porti molts nous aprenentatges, plens d’experiències, vincles i vida per seguir creixent, compartint, evolucionant i transcendint.

I tu, què has après, integrat o sentit durant aquest 2016?