10 d’abril del 2016

El meu pare...

A vegades et diuen que hi ha coses que no podràs tornar a fer, a vegades la vida està plena d'obstacles que no són més que oportunitats per conèixer-te, valorar-te, superar-te, estimar-te,...

I mica en mica, quan un decideix viure, aprèn de les seves possibilitats, es posa reptes, aprèn a acceptar, a caminar de nou,... i llavors la màgia esdevé!

Després de molts anys, el puig de la Caritat t'ha esperat per acollir-te, en un dia preciós i net. 

T'admiro, t'estimo i ets un gran exemple pel meu camí papa! Tens el cor tan gran, que només amb un 30% en tens de sobres ;-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada