L’esperança requereix paciència,
confiança, visió positiva, tranquil·litat, valor i il·lusió, i ens porta a ser
més creatius i a gaudir del present.
Però què passa si apareix la
impaciència, l’ànsia, l’angoixa, la por, la desesperació, l’aferrament,...? Doncs
que deixem morir l’esperança, ja que deixem de creure en la possibilitat d’allò
que havíem desitjat i cregut com a possible.
Recordeu que l’esperança no té res
a veure amb l’esperar sense fer res. L’esperança real necessita gent proactiva
que gràcies a l’energia que genera aquest sentiment es moguin per formar part d’allò
que esperen. Darrera l’esperança hi ha voluntat i acció. Cuideu-la molt, no la
deixeu morir!
La forma de generar el millor futur és viure
en el moment present amb profunditat, responsabilitat, de forma desperta, amb
amor i comprensió. Thich Nhat Hanh.
Us deixo amb aquestes línies he
trobat i que m’han portat a la reflexió d’avui:
L’esperança. Un món nou és possible.
Un dia els infants preguntaran
Un dia els infants aprendran
paraules que els costarà d'entendre.
Els infants de l'Índia
preguntaran:
“Què vol dir fam?"
Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació
racial?"
Els infants d'Hiroshima diran
estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"
Els infants del meu poble
demanaran:
“Què vol dir dictadura?"
I els nens a totes les escoles
diran:
“Què és una guerra?"
Tu els donaràs una resposta i els
diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja
no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o
esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del
diccionari."
Jean Debruynne
Una
abraçada,
Roser.
Font:
Ecología Emocional,
edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada